Marchant unidament, farem Valéncia (1978)

M’agradaria dir-vos eixes coses

que es fan espiga o llum a la paraula.

M’agradaria tindre sense núvols

el goig que es torna veu des de l’entranya.

Pero tinc un dolor enmig la llengua

que em fa tancar els llavis ple de ràbia,

quan veig el fill negat que mistifica

l’orige de la llengua valenciana.

 

Tinc un desig de paus i de concòrdies

marchant unidament per eixa causa

que no coneix l’engany, ni mai té dubte

quan sembra de Senyeres nostra pàtria.

I cride al poble meu. Cride a la terra

que sap quallar el fruit de nostra parla

per tal de que no calle ni claudique

davant de qui la ven, o la regala.

 

Que estem farts d’enemics i no de fòra

Estem sabent quí monta la batalla

per ser protagoniste d’eixa lluita

que li ompli de misèries la bojaca.

Estem cansats de vore les consciències

dispostes a l’oferta i la rebaixa,

per tindre camp obert a la mentira

i anar minant el tronc de la paraula.

 

Que hui tens valencians desfent l’història.

Hui aquells que ahir semblaven aigua clara

s’han despullat d’hipòcrites mesures

i han descobert que el joc tenia trampa.

Hui s’han llevat de colp la pell d’ovella

que ahir duyen per tota indumentària

els llops que preparaven l’envestida

per traure-li profit a la mudança.

 

I allò que pareixia una victòria

que al poble com en somis esperava

s’ha transformat en guerra sorda i dura

que hui estem tots patint potser massa.

Han dividit els hòmens i la terra.

Han destrossat la nota que agermana.

Han contrafet l’essència constructiva

sembrant l’antagonisme i la distància.

 

Han amerat de dubtes a eixe poble

que busca veritats en l’hora blava

deixant caure una boira que li oculta

la font en llibertat de l’esperança.

Ningú no sap per qué la veu es trenca.

Ningú no sap quí cobra ni quí paga

I yo dic que és Valéncia la que plora

per tant de fill postís i tanta estafa.


Si tots els valencians no anem a una

sabent que estem jugant-nos nostra raça,

¡serem un poble inútil sense meta

eterns esclaus d’un amo i una vara!

¡Germans! ¡Lliures germans de branca nova

que no voleu servir a gent estranya!

¡Unim-nos colze ab colze! Que es remonte

la veu i l’esperit per eixa causa

que és justa perque és nostra des de sempre

i té que ser, per nostra, valenciana.

 

Hui estem tots esperant eixa collita

que vol donar el fruit de la paraula.

Estem esperançats davant la nostra

Valéncia que vol créixer lliure i ampla.

Pero no confiem en els milacres

a l’hora de lluitar contra la farsa.

Parlem i parlem fort. Que ningú afluixe

el pas davant l’obstàcul si és que s’alça.

Perqué si es pert la fe i es calla l’home,

¡voreu com és la pedra la que parla!

 

Anfós Ramon i García

Publicat en el dossier de Convencio Valencianista el 9 d’octubre de 2013