Administrativa des d’un 4 de juny

Que el valencià està en l’Administracio des de l’aprovacio de la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià el 23 de novembre de 1983 no es del tot cert. Es mes, pensar que l’administracio valenciana nomes fa us del valencià des de fa 38 anys no es mes que contribuir a un populisme innecessari que llimita les nostres aspiracions com a poble. Perque sempre que es sega una part del nostre passat, directament es condena una possibilitat de futur a tots els valencians.

Tots hem sentit alguna volta que en l’any 1276 Jaume I dispongue que tota la documentacio del Regne de Valéncia fora redactada en romanç i no en llati. Una veritat a miges que han utilisat i mal copiat molts intelectuals per a justificar que Jaume I ya unificà l’idioma en tots els seus territoris. Dic mal copiada perque no correspon a cap disposicio com tampoc a la dita unitat per dons raons: com ya he dit, perque no existix cap disposicio de 1276 i perque no pogue supondre cap unitat, ya que en els atres suposts territoris es segui utilisant el llati fins a ben entrat el sigle XV.

Lo cert es que ya en els nostres primers Furs de 1238 existia una disposicio pareguda. Es trobava en la rubrica titulada “De advocatis” i, escrit en llati, establia que tot lo que digueren en els pleits juges i advocats ho haurien de fer en llengua romanç, inclus les seues sentencies i escrits com tambe senyalava la rubrica “De sentencis, actis es citationibus”. Una llengua romanç plana que era la del poble valencià. Un poble que gojava de tal privilegi i que, segons el mateix Fur, disponia d’una norma per la qual qualsevol valencià que fora victima d’algun foraster tenía permis i gojava d’impunitat per a tornar-li el mateix mal que havia rebut.

Per lo vist Jaume I tenía molt clar qui erem i que volia dels valencians des del principi de la reconquista. Tant es aixina que en 1261, quan es traduiren els nostres Furs al valencià ho segui exigint en els mateixos punts. I en l’exposicio de motius en els Furs el propi rei justificà la necessitat de que foren en valencià, alegant que d’eixa manera pogueren tindre el mateix dret tant els pobres com els rics i que es condenaren als homens roïns en la major diligencia.

Pero el rei es trobà en una nova realitat. Tres anys en acabant de la traduccio dels Furs i vintissis des de l’aprovacio dels primers els juges seguien fent cas omis d’esta exigencia i es per eixe moiu que el 4 de juny de 1264, trobant-se el monarca en Calatayut, recordà en una disposicio especial que ya havia promulgat dita llei. Per tant lo que fea en esta ocasio era expressar que havia de complir-se en totes les apelacions, llevant les que es dirigien a sa persona. Exigint que en valencià havia d’escriure’s en el llibre de la Cort, ampliant-ho per a totes les accions judicials.

Per tant este nou privilegi, encara que siga poc conegut i difos i no s’haja publicat en l’Archiu Virtual Jaume I, fon tot un guany i el reconeiximent d’un dret per als valencians. Que ademes de permetre’ls dirigir-se als jurats en sa llengua materna veren com molta de la mala gent que vingue en son dia a la reconquista de Valéncia deixà de fer malifets i inclus abandonà per a sempre el nostre regne, tal i com escrigue en Alzira el mateix Jaume I dins del seu testament deu anys mes tart.

Hui, 757 anys mes tart, este 4 de juny passat ha quedat oblidat per a tots els valencians. I en ell una de les nostres maximes prerrogtives com a ciutadans, el sentir-mos orgullosos de que des de 1238, per llei, les administracions mos ha d’atendre en valencià. Encara que, per mes que es renovaren estes disposicions o es creara la Llei d’Us, seguixca estant mal vist en determinats ambits, especialment en el de la justicia, que nos expressem en el nostre idioma. I perqué no, se mos negue poder-ho fer en dignitat, usant la llengua que es nostra i rebent resposta en ella, en conte de fer-ho en l’impost normalisat, o en castellà.

Per que mantingam present aquell 4 de juny, i per a que el vixcam en un futur com una nova fita que marcà un dret, per 757 anys de dret valencià. Pero especialment per a que no tinga que tornar a recordar-vos que passà el 4 de juny al sendema.

Jose Escuder

Escritor i membre de la

directiva de Convencio Valencianista